dijous, 2 d’octubre de 2014

ELS TEUS ULLS... boli ràpir



Tot seguint a Pilar.- S’esbocinen en ombres

S’esbocinen en ombres
els meus versos lúdics.
Caminen pel mar calmat
dels teus ulls acollidors.
Les flors, paraules perfumades,
esdevenen en la calma mirada
que flueix en dedicatòria.
Tinc la crossa, alcandora amable,
que em vesteix i m’acompanyarà sempre.

Avui no s’esberlarà
La porcellana valuosa del record.

.............. Anton.

10 comentaris:

  1. - "Avui no s’esberlarà
    La porcellana valuosa del record."-
    que no s'esberli mai, quan és el bé preuat que.ens queda!!!

    ResponElimina
  2. Hi ha mirades que esberlen sentiments, però el record perdura.

    ResponElimina
  3. Aquest final esperançat, em diu també moltes coses, a mi, com a baba... me'l quedo per que faci llavor en mi d'altres pensaments valuosos com els records.

    ResponElimina
  4. Records que perduren com un gran poema.

    ResponElimina
  5. M'agraden les paraules, la calma, la mirada, la dedicatòria...Sempre profund, al mig de la bellesa.

    ResponElimina
  6. Quin luxe, Anton, poder gaudir del teu "doblet", poema i il·lustració, ambdues coses tan belles...

    ResponElimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Jo, tirant dins de l'olla... Es tant agradable estar aquí... Sempre teniu taula parada i seient per el descans per escoltar la conversa... Gràcies per aquests moments que a tots ens en fan falta...Anton.

    ResponElimina
  9. Amb una mirada podem dir tantes coses...

    ResponElimina
  10. Els teus versos m'arriben com una projecció d'una emoció valuosament viva.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons