dimecres, 29 de febrer de 2012

Tanquem

Una foto  del Barbollaire

Tanquem la porta.
Un altre cicle  s'acaba.
Els  mots volaran,  sempre  lliures,
 cap a altres  àmbits.
Aquí  hi deixarem el repòs  i la calma.
Tanquem la capsa  de les  il·lusions
que ens  han quedat  escrites.
Guardem tots moments màgics
i  les complicitats  inesperades.
Res  no es perdrà, 
de tot el que hem viscut intensament.


Moltes  gràcies  a tots  per  compartir  i  enllaçar  els vostres mots,  versos  i poemes...  i sobretot  per viure els moments.

Els velams



Els velams,
replegats a refugi del sol,
deixen els màstils tremolant
dins del blau,
com si de la melodia
d'una arpa es tractés.
Aigües, mars,
colors i barques,
sempre són plenes
de música.
Les boires de la vida es desfan,
sovint,
amb les paraules.

(seguint la Pilar, agraïnt-li a la Carme l'espai, el temps i les paraules, i a tots i totes els companys/es d'aquest itinerari poètic)

FEBRER POÈTIC



Ens has deixat la porta oberta,
hem ocupat casa teva
i hem lligat sense vergonya,
amb paraules amorosides
a cau d'orella.
Gràcies per poder gaudir
de tot aquest esclat d'emoció.

Mar de versos



(Gràcies, Carme, per somniar i compartir els teus somnis. Gràcies als que hi heu entrat a fer-los reals amb els vostres).



Les boires de la vida es desfan
i llisquen amb elles les tristeses,
en una improvisada primavera itinerant.
Mar de versos,
En què cada instant s'omple
d'un renéixer delicat i pur;
captivador pelegrí que embadaleix.
Entrellaçades veus dialogants,
pols d'estrelles de l'ocàs
on es projecten els somnis,
les rialles, l'alegria
i, per què no?, l’aflicció.

El plor, el riure, els laments.

(Seguint l'incombustible Deomises)


Aquest joc ja s'acaba,
arribem a fi de mes
i aquest febrer se'ns ha allargat
per gaudir-ne un dia més.

El plor, el riure, els laments,...
tot ho hem buidat amb les lletres,
regalant els sentiments 
que ens inspiren el poemes.

Ara tornarem al repòs,
a la reflexió serena,
a la col·lecció d'emocions
que guardarem fins la propera.

Per què Carme, 
hi haurà propera, oi?
Valgui aquest poema com a tancament 
d'aquesta nova edició,
que ens fa desempolsar,
com ja he dit abans,
els cúmuls d'emoció.
I gràcies a tots per aconseguir
que aquest projecte revisqui
cada cop que algú molt gran
convoca una nova edició.
Petons.

Laura T Marcel

Resum


Tot un mes d’escriptures
anant abordant temes
parlant de mar, de cel,
deserts i solituds;
diferents enyorances
vivències i sentiments,
totes ben expressades
fent cadena de versos,
en febrer de traspàs
que ara tot just acaba,
aquest any dos mil dotze
de crisis i sequera
vivències de poetes
han sorgit de la cendra.


Itineràncies poètiques (de deomises)

[seguint la Isabel i, per darrer cop, 'ex margine']


A Carme Rosanas


Crees, com un déu solitari,
Un món de delícies, un temps
En què l'aire és necessari,
La lluna i el sol ensems,

Un vers que és Univers de mots,
Un racó en què créixer sigui
Un lloc propi per a tots,
I que res a res no ens lligui.

Imagines un mes i un entorn,
Una munió de sentiments,
El plor, el riure, els laments.

Una nova fita per a cada jorn,
I una llar que ens acull les ànsies
De versificar entre itineràncies.



d.



Cada ratlla escrita,
el so de cada mot,
cada idea ja dita
s'incorporen al món.

Món d'escuma a l'onada,
fang dels aiguamolls,
cigonya en ple vol,
salabror a la ventada,
aigua clara d'un vell rierol...


Món poètic

(Seguint Elfreelang)


Cada ratlla escrita

porta el pes d'un nom.

I cada nom

ha fet aquí

el seu petit món poètic.


Gràcies Carme!

Google analytics

Llicència Creative Commons