dijous, 11 d’octubre del 2012

Pels camins de matinada

Pels camins  de la  nit, venies
lleuger,  d'un vol,
amb  ales  de paraules.
Travessaves  llunes i cels
escampant  la tendresa
damunt  de l'aigua.

Pels camins de matinada
tenies el somriure als llavis
i manyagues  a la pell.

Pels camins de matinada
encara veig  les  petjades.

6 comentaris:

  1. Caram! quin recorregut de camins!
    Bona nit, Carme!

    I m'encanta el poema!

    ResponElimina
  2. Això mateix pensava jo, quines caminades tan compartides!

    ResponElimina
  3. Viatgeres de tants camins, poetes meves; quina delícia llegir-vos...!

    ResponElimina
  4. Seguesc els camins de la nit de Fanalet, i una mica de tothom, i les teues ales de paraules.

    ResponElimina
  5. Dos camins bonics, el de la nit, celestial, i el de la matinada, arran de terra...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons