diumenge, 21 d’octubre de 2012

DIU QUE TANT HI FA



De sang i vida
puja el color a segrestar-la
i ella, manyaga, diu que tant hi fa.
L'amara de roig encès
mentre els dies moren
en la certesa de la paret,
i de l'hivern, que la mata,
suaument, com amant sota la manta.

Aquesta heura té cor.
Et deixarà sospirar
fins a la propera abraçada.

Seguint la meva estimada Fanal ;)

7 comentaris:

  1. Doncs, apa, m'emporto el roig encès a dormir... i deixo de fer el tronera per aquí!

    Bona nit, cantireta!

    ResponElimina
  2. a veure ara què escric? buf quin gran to poètic!

    ResponElimina
  3. Aquesta heura és un bri d'esperança.

    ResponElimina
  4. Està clar que aquesta heura té cor!
    Gràcies, cantireta!
    :)

    ResponElimina
  5. M'agrada l'heura que té cor...
    i sospiro, esperant l'abraçada.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons