dilluns, 13 de febrer de 2012

Invisible



















Invisible,
en aquest  desig  de ser.
Cap forma no em defineix
ni cap paraula es fa meva

Invisible,
per qui no té  ulls
ni mans  ni ales.

M'enlairo  en un vol  de bellesa
acompanyat  d'ales càlidament properes.
I sóc, en la immensitat, un batec  més.
Visible com un ocell  en el cel blau.


9 comentaris:

  1. Ens acarones amb converses profundes i entranyables, plenes de matisos...Tants, que és impossible esdevenir invisible al teu costat.
    Has sabut pintar el que vaig veure i percebre, un dia qualsevol. La càmera fotogràfica no en va saber.
    GRÀCIES!!!

    ResponElimina
  2. Hi persones al facebook que s'emocionen amb la resposta...Somric.

    ResponElimina
  3. Intento seguir-te senzillament, Carme. El teu poema per si sol ja és bell sense haver-lo de seguir...


    d.

    ResponElimina
  4. Jo havia vingut a acompanyar-vos. Però el vol del deo ha estat més veloç que el meu!

    ResponElimina
  5. El dubte es fa invisible ?
    El notem sempre inquisidor ?
    Fins els ocells dubten en volar
    per temor de la tempesta
    tenen l'instint d'ajocar-se...
    ..............Anton
    Estava immers en les paraules de F. Blau i el que he posat...
    INVISIBLE...Qui no escriuria a fosques per fer visible el seu ideari...?

    ResponElimina
  6. El batec, encara que no es veja, se sent.

    ResponElimina
  7. Aquesta enlairada visualitza un estat d'ànim invisible.

    ResponElimina
  8. Apa, Pilar com em temptes cap al facebook! :) gràcies guapa per les teves paraules.

    gràcies deo, amunt!

    No importa fanalet, la cadena no s'atura... gràcies a tu també, preciosa!

    Gràcies, Anton, per les teves reflexions poètiques!

    Noves Flors, i sentir-lo és molt! Gràcies!

    Montse, i potser el canvia i tot!

    ResponElimina
  9. En la immensitat del cel blau, vol d'ocells són moments de bellesa...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons