dilluns, 13 de febrer de 2012

Gàbia (de deomises)

[Intentant seguir la Carme]


I m'embolcallo
En un vol de bellesa,
A prop dels núvols.

No hi ha fronteres
Ni fermalls ni cadenes
Quan et sents lliure.



d.

2 comentaris:

  1. La imaginació transforma en paper els bsrrots de qualsevol gàvia i trenca el ferro de qualsevol cadena que no ens permeti volar.

    ResponElimina
  2. Potser aquest és el secret, sentir-se lliure!

    Gràcies, deo!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons