dimecres, 29 de febrer de 2012

Els velams



Els velams,
replegats a refugi del sol,
deixen els màstils tremolant
dins del blau,
com si de la melodia
d'una arpa es tractés.
Aigües, mars,
colors i barques,
sempre són plenes
de música.
Les boires de la vida es desfan,
sovint,
amb les paraules.

(seguint la Pilar, agraïnt-li a la Carme l'espai, el temps i les paraules, i a tots i totes els companys/es d'aquest itinerari poètic)

5 comentaris:

  1. Quina bellesa la dels màstils tremolant dins del blau.

    Escoltarem la música de les veles replegades, que també n'hi haurà.

    Moltes gràcies a tu també Fanal Blau, per ser-hi sempre, amb el teu color tan tendre de totes les subtileses dels blaus.

    ResponElimina
  2. Quin poema tan bell i quina bellesa la de la imatge!

    ResponElimina
  3. Una forta abraçada embolicada amb un somriure per desfer totes les boires.

    ResponElimina
  4. Hi ha miralls que et tornen un reflex encisador. M'encanta!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons