dimecres, 6 de juliol de 2011

Petita i rodona (lluna de Barcelona)






Petita i rodona
que al bell mig de la nit
eclipsa els estels
i mil secrets ancora.

Tenyeix d'or el llit
i amara amb llum el vidre,
s'alia amb el vent
per musicar-te el somni.

Petita i rodona
que al bell mig de la nit
rep gemecs esbiaixats
o aquell somriure tàctic...

3 comentaris:

  1. Barcelona dóna per molt i la seva lluna també... i ens hi anem passejant.

    ResponElimina
  2. petita i rodona, la lluna de barcelona..
    un poema molt bonic!

    ResponElimina
  3. Segueixo la petita i rodona isabelina, però la trasllado a Tàrraco, amb permís.


    d.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons