L'estrena del dia
quan el vent pica el vidre
i la llum omple el món
t'aixeca i et llença
com un llamp a la vida.
I el somni és record.
El passat, un llast
i l'esdevenir no arriba...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
boniques paraules, et prec de prestec el teu llamp
ResponEliminaI el present sempre empeny, com aquest teu llamp!
ResponEliminaGràcies per venir, Isabel!
Mon, un llamp de regal!
ResponEliminaCarme, gràcies a tu per convocar-nos!
[seguiment extraoficial]
ResponEliminaLumínica, elèctrica, vívida
Veus la tempesta
Elèctrica del viure
I el llast que pesa.
El llamp fulgura
I saps que el temps transcorre
Sense cap pausa.
Has d'aprofitar el dia...
No arriba...
ResponEliminaperquè potser
l'hem de despertar
amb tota la força...
Des del far una abraçada.
onatge
Gràcies, Isabel, tot un honor!
ResponElimina