dimecres, 27 de juliol de 2011

Fent-nos de coixí


Et beuré les llàgrimes
i, ben prest, fent-nos de coixí,
abraçats,
despertarem els somnis
adormits.
Urgència de carícies flonges
i esponjades.

5 comentaris:

  1. T'ha quedat de meravella!!! ës molt bonic i la foto què dir-ne!!!

    M'he inventat una escusa per tornar a casa i poder-lo veure :)

    B7s

    ResponElimina
  2. Despertar els somnis, quina contradicció més ben trobada.

    ResponElimina
  3. Gràcies, Helena. Són tantes les contradiccions que formen part de nosaltres!
    Tinguis molt bon dia!

    ResponElimina
  4. Aix, com m'agrada aquest poema!
    per cabussar-s'hi...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons