dimecres, 6 de juliol de 2011

Entre el mirall i l'abisme



Entre el mirall i l'abisme transitem per la vida
perduts en la màgia dels núvols distants
o bé fuetejats per la pluja com vidres de finestra
i plou a fora
i plou al cor
i plou
però un dia petit ha fugit la tempesta
ens arriben olors de geranis, les gotes són  flors
i obrim els porticons de bat a bat
descobrim que la lluna ens espera
i ens espera la mar, tan distant com els núvols
i el sol, que ha solcat el matí per fer-nos costat.
Allunyats de la boira i l'abisme
travessarem l'espill fins que torne la por.

(Seguint Carme i recordant Serrat)


5 comentaris:

  1. Gràcies, bonica, no me'n puc estar...

    Un dia petit
    d'olor de baladres,
    colors d'hibiscus gegants.

    I l'abisme queda lluny
    i el mirall sempre davant
    per poder-lo travessar.

    ResponElimina
  2. De vegades plou al cor
    i no saps ben bé perquè.
    De vegades plou i fa sol
    plou i no vol ploure
    però dol.

    Plou en el teu cor i prou
    sense pressa ni repòs.
    De vegades plou i no fa fang.
    Plou sense llamps i sense trons.

    I l'anima fuig com un gos sol
    que no troba aixopluc en lloc.
    De vegades plou sense fer enrenou
    i plou, i plou,
    i plou al cor.

    I hi ha llenya al foc i tall al plat
    i entre el llençols dorm un somni grat.
    Però res d'això es prou:
    quan vol ploure plou
    i plou, i plou,
    i plou al cor.

    http://www.goear.com/listen/1ae93b4/plou-al-cor-joan-manuel-serrat

    En el teu poema, novesflors, també s'hi escolta la música.

    Jo també et felicito!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons