dimarts, 5 de juliol de 2011

Amors llunyans

Aquesta nit

t'he tornat a tenir

com la melodia té el músic

com té l'infant la il·lusió

jo tinc la dolçor dels teus petons

la passió als llençols

la realitat d'haver estat un somni.

Aquest matí,

quan el sol m'ha tret del llit

no t'hi he trobat

i un cop més

m'he omplert les mans

del desig de les teves carícies.

(seguint la zel)


2 comentaris:

  1. Ui! aquest també m'agrada molt!

    Els amors siguin propers com els de la Zel o llunyans com aquest, sempre tenen alguna cosa de màgic.

    ResponElimina
  2. nits de melodies
    i carícies
    entre els doblecs del pensament
    m’agrada
    salut estimada!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons