dijous, 10 de febrer de 2011

Rastres

Seguint Deomies d' Imprudència


Foto de Joan Sol, del blog "El mar és el camí"



En l'enclusa dels somnis, entre uns pits de carena
volen adagis, sanefes en el cel.
Una al.lota omple cubells de sorra
aliena als xatracs arrecerats al vent. 
Passeges el teu instint ran de mar
com si d'esborrar petges es tractés.
L'oreig del mestral aixeca estampes
que vols enfonsar en aquest clot d'escuma i sal.
Xisclen els infants encalçant-se
innocència infinita que la veu traspua.


(Fa fred i m'abraces.)


Ja no hi ha guaites a la torrre:
tota la riba és un camí a la incertesa.

            Gargoteges mots a la llibreta.


                         Segurament per no parlar 
                                  del que realment importa. 

2 comentaris:

Google analytics

Llicència Creative Commons