dimarts, 8 de febrer de 2011

Imprudència

[intentant seguir amb poca destresa l'home de tinta]

I així he entrat, de forma imprudent,
A la resclosa del teu palau d'ambre,
Al silenci més pur de la teva cambra
On la timidesa no hi ha de ser present.

I he fermat la valentia al jou lent
D'unes dents fetes de desig, fins a l'alba,
A la pira d'un mossec que deixa l'ànima balba
I omple, en la vetlla, de súcubes el pensament.

I així he esdevingut esclau sense presó,
Presoner sense mestressa en la límpida cadena
D'uns ulls on la mar s'eixampla i s'hi escola.

I he sabut que el cel és part de l'horitzó
De l'infern quan la passió m'abrusa, em sobrevola
En l'enclusa dels somnis, entre uns pits de carena.



d.

4 comentaris:

  1. Et segueixo o responc maldestrament!

    ResponElimina
  2. De maldestre res, Elfreelang! He hagut de buscar-te paraules massa tècniques per a mi, en qüestió nàutica ;)


    d.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons