viatge

Ja no sé què és el que més t’erosiona:

si la fregadissa de vidre de l’existència;

si els meus dits al llegir-te, incansables, la pell;

si la llum que et transita;

si les meues mirades deleroses;

si l’ombra solemne que et segueix les passes;

si els meus llavis tastant la teua nuesa...

Et confesse que la teua metamorfosi no m’afecta.

Se’m torna cada vegada més plaent la travessia,

de creuar amb tu la vida...