sembla que el temps s'atura,
silenci trencat pel respir del company,
silenci inquietant per la immensa quietud,
tot passa a poc a poc.
Volta i més volta
la lluna s'amaga,
sona el despertador
el sol es desperta
la nit s'ha acabat.
Dutxa, cafè, torrada,
tot agafa ritme
el temps no té espera,
surto al carrer corrents
per no fer tard.
Ummm bells poemes per avui, dimarts...
ResponEliminaI intento seguir-te, montse, d.
Passa, passa.....a veure que fas amb aquest insomni.
ResponEliminaJa he fet... ;) De vegades, estar despert/a ens fa Cartògrafs dels cossos que estimem... O espeleòlegs o escaladors...
ResponEliminad.
M'agrada com expliques aquest insomni... i en deo, sempre aprofitant el temps. I jo trobo que és una bona manera d'aprofitar-lo.
ResponElimina