divendres, 4 de febrer de 2011

No hi ha tenebra





















No hi ha tenebra
en aquesta soledat
sembrada de llunyanies.
El rastre inesborrable 
de la pell a la pell
il·lumina sempre
orfeneses presents
i fins silencis de tramuntana.

Tot és aquí i tot és ara.
Vessaré a raig tots els records
fins l'última gota.
I entrarà el present 
per la finestra oberta.

8 comentaris:

  1. Carme, m'agrada com ho dius, et felicito.

    ResponElimina
  2. [seguiment extraoficial]

    Pètria absència

    No hi ha tenebra
    (Gola de llicorella
    Per empassar-me
    El dolor i la tristesa
    Avui que et necessito)?



    d.

    ResponElimina
  3. Res a disculpar, mestressa Carme, pots/podeu endur-te/-vos allò que et/us plagui, sempre.

    Per no abusar, t'he seguit extraoficialment... amb una tannka senzilla.


    d.

    ResponElimina
  4. Et segueixo, un cop més deo, tanka, per tanka...

    Trenaré el dolor
    Avui que et necessito.
    Per fer-lo bell.
    I et diré la tristesa
    fins a esgotar-ne els mots

    ResponElimina
  5. Millor així...

    Trenaré el dolor
    Avui que et necessito.
    Per fer-lo bell.
    I et diré tots els mots
    per esgotar la tristesa.

    ResponElimina
  6. molt maco...Carme
    vull la pell....l'agafo amb el teu permis

    ResponElimina
  7. Cercar el canvi, sempre és una tasca molt creativa. Un poema amb molta força.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons