No hi ha tenebra
en aquesta soledat
sembrada de llunyanies.
El rastre inesborrable
de la pell a la pell
il·lumina sempre
orfeneses presents
i fins silencis de tramuntana.
Tot és aquí i tot és ara.
Vessaré a raig tots els records
fins l'última gota.
I entrarà el present
per la finestra oberta.
Carme, m'agrada com ho dius, et felicito.
ResponEliminaGràcies, Montse!
ResponElimina[seguiment extraoficial]
ResponEliminaPètria absència
No hi ha tenebra
(Gola de llicorella
Per empassar-me
El dolor i la tristesa
Avui que et necessito)?
d.
Res a disculpar, mestressa Carme, pots/podeu endur-te/-vos allò que et/us plagui, sempre.
ResponEliminaPer no abusar, t'he seguit extraoficialment... amb una tannka senzilla.
d.
Et segueixo, un cop més deo, tanka, per tanka...
ResponEliminaTrenaré el dolor
Avui que et necessito.
Per fer-lo bell.
I et diré la tristesa
fins a esgotar-ne els mots
Millor així...
ResponEliminaTrenaré el dolor
Avui que et necessito.
Per fer-lo bell.
I et diré tots els mots
per esgotar la tristesa.
molt maco...Carme
ResponEliminavull la pell....l'agafo amb el teu permis
Cercar el canvi, sempre és una tasca molt creativa. Un poema amb molta força.
ResponElimina