dimecres, 14 de juliol de 2010

TIMIDESA

(Tot seguint L'Anton, rebaixes)


De l’últim raig de sol
retinc aquest groc
fos de tarda de juliol
Darrere l’horitzó
es perd tímidament aquest rovell d'ou

4 comentaris:

  1. Quin posta més original!

    Posta de sol o posta de l'ou... :) Gràcies, Mon!

    ResponElimina
  2. Us conto una anècdota no meva. Al tros a l'hora d'esmorzar, un jovenot es feia un ou ferrat, quan ja el tenia al plat per cruspir-se'l, un vell astrut li digué: Em deixes fer-hi una sucadeta? -- Si no més és una ?-- El vell amb un trosset de pa com tres dits,entrà per entre plat i ou ferrat i amb moviment de cullera l'embornà i tot sencer se'l entrà a la boca sense que se'n sabés mai més res del ou ferrat del jovenot.... Aquí també passa que el vell se'ns el cruspeix
    i després ens quedem ... amb un pam de nas. I fa temps que passa... No sé si mai nostra descendència és menjarà l'ou ferrat... Crec que tenim poc coratje i poden amb nosaltres. Anton.

    ResponElimina
  3. Anton, estic amb tu: poc coratge. Ens xuplaran fins al moll de l'os, i si ens rebotem diuen que som integristes i no sé quantes bestieses més. Fins i tot ens diuen nacionalistes (com a cosa negativa) quan són ells qui necessiten aquesta etiqueta per poder veure el seu imperialisme i colonialisme com a cosa normal. I encara hi ha qui confia a encabir-se com un tetris dins de la seva Espanya.
    Salut i Terra

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons