dissabte, 17 de juliol del 2010

Temps de silenci,

Tot seguint Montse, fanal blau, Carme, Joan Guasch ,lolita lagarto

Ara que és demà quan feia poc era avui
tothom dorm menys jo...no escolto el silenci
però és temps de silenci...no ens perdem
cap granet de sorra del temps, sabem que el pren...
platges enfurismades reclamen allò que el temps ha pres.

La mar es revolta i el temps li retalla les ones
a cops de tisora mentre li escolta silencis de sorra.

El temps s'enamora de cada granet d'arena robada
és gelós i els reclou dins un recipient  
de vidre reciclat a cops de martell de silenci....

psssss pssssss calleu que torna
fem veure que no hi és...el temps que no passa,
el silenci engoleix uns  quants mots de no res....
i els torna a la platja esmicolats i tristos....
Silenci! calleu! és temps de silenci i no l'escoltem...

7 comentaris:

  1. Tots dormen? Jo no, elvira, ja ho veus, insomne de nits tinc els ritmes canviats...preciós!

    ResponElimina
  2. Jo tampoc no dormo, he arribat a casa just fa una horeta...


    d.

    ResponElimina
  3. Us felicito, són insomnis ben productius...

    ResponElimina
  4. sembla mentida la quantitat de vida que hi ha matinada endins.

    ResponElimina
  5. psssssssssss pssssssssssss no goso no dic, no avanço ...no puc ..el silenci engoleix les paraules mentre les escric pssss pssssssss no escolto no hi sóc...

    preciós poema!!!! pssssssss....calleu

    ResponElimina
  6. òndia si que érem uns quants els insomnes! gràcies a tots i totes!

    ResponElimina
  7. Si voleu que us digui la veritat, ara, em feu una mica d'enveja aquest insomnes que intercanvieu poemes a temps real!

    Una abraçada a tots! :)

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons