dissabte, 31 de juliol de 2010

Persistència

[seguint la Carme]

El vol fràgil dels estornells busca
La calidesa del sud, la màgia del món
Creat al voltant d'una paraula flèbil
Però resistent com la mar que ens amara.

Hi haurà noves sendes cap a l'horitzó,
Vells camins que duguin a les particulars
Romes de l'ànima, mentre els llavis parlen
De paradisos infinits, de metàfores palpables.

Avui som persistència en l'herència fèrtil
De la terra que ha estat bressol i serà tomba,
De la platja deserta que ens embolcalla la nuesa.

I no aturem les passes davant de les adversitats,
Malgrat que els viaranys semblin costeruts, polsosos.
Arribarà el temps de les prunes, la dolçor anhelada.



d.

3 comentaris:

  1. Jo espero la dolçor de les prunes i no crec que retorni. j han coses que sols els poetes senten i tasten. Anton.

    ResponElimina
  2. Deo, gràcies per seguir i per ser-hi.

    Avui ja desconnecto, encara que no del tot, però si per avui, demoment.

    Una abraçada i fins a la propera...

    ResponElimina
  3. Anton... tot i comprendre, ja sento enyorança!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons