dissabte, 17 de juliol de 2010

Màcula

[seguint Rafel; una setmana després restem esperançats...]

La galerna i el llamp, i també el torb,
Com deia el poeta enmig de la demència
D'esdevenir orb malgrat la clarividència
De les paraules, burxada pel bec del corb.

Potser hem escollit la màcula del destorb
Per clamar contra la inclement dependència
Vers una terra que és desferra abans que país.

I sóc tornaveu de cridòria, eco de lluita
Lassa del trepig constant, desig d'esdevenir
Aire pur alliberat en la tempesta. Tot just ahir
Era cadena i jou, fletxa en buirac sense fuita.

Potser hem escollit l'estretor de l'ardu camí
Per aprendre a viure amb la dolçor de la fruita
Pròpia, llibertat abastada pel pensament concís.



d.

3 comentaris:

  1. Uix, difícil, però miraré de prendre el testimoni...

    ResponElimina
  2. Gràcies, deo! pel teu poema, i per Màrius Torres! Un bon homenatge!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons