Em plau el blau.
Del cel, del mar i les paraules.
Agafo mots i tons
i m'arriben onades.
Blavencamenc cansada com arribo
m'atrapen deixos de pausa
que el desfici de les lletres no em permet.
Deixo el barret que no duc
al pas de la porta
i em ve a buscar entre les lletres.
Hauré de descansar.
Em queden els blaus, però.
Cel-mar-paraules. Cercar-paraules.
(seguint l'Elvira i la Carme (que és una bala creativa!)
Segueixo, encara!
ResponEliminaVa, bala, t'espero! :)
ResponEliminaA vosaltres, us espero també!
coi de recoi, i no pareu, quines dones... serà l'edat?
ResponEliminazel...també n'aprenem de tu, eh?
ResponEliminaM'has fet riure!
Una abraçada!
[seguiment extraoficial]
ResponEliminaBòbila
El cor, d'argila,
Necessita la bòbila
De les paraules
Per sentir l'escalf únic
De l'estiu de la vida.
d.