Calla, no em despertes.
Submergeix-te amb mi
en aquest somni blau,
mentre les ones de les hores
ens bressolen en el mar de Morfeus.
Calla, no em despertes.
No acceleres els minuts de calma,
no tindrem cap oportunitat
més enllà d’aquest moment,
d’aquesta esponjosa letargia.
Quan el sol trenque la mar,
s’acabarà la treva.
Alba
m'agrada imaginar-me aquest somni blau just abans del trenc d'alba.
ResponEliminaTant debó poguessim somiar alló que volem.
Jo segueixo el somni blau...amb dolls de mots...
ResponEliminaseguiment extraoficial:
ResponEliminaCalcària renúncia
Tot just ara s'acaba la treva.
La treva de paraules que, mentre
Podia escoltar-te, han estat centre
D'un món particular, on eres meva.
I no he pogut bressar-te el ventre
Amb la llum d'un nadó que no manlleva
Ni la joia ni la vida; i et sé hereva
Dels somnis, on em convides. Entra!,
M'ordenes amb la veu suau i el cor descalç
I lliure de subtileses. I et segueixo, com
Qui reconeix la llum en la llunyania, i els mals
Desapareixen si em parles. Sento el trasbals
De pronunciar, mentre dormo, el teu nom
On naufraga el delit i esdevé pou de calç.
d.