dimecres, 3 de juny de 2009

Respostes de Barbollaire


Acotxat per la remor de núvols

t'escolto en la carícia de l'aigua.

Et veig brollar i florir

amb la força d'una mirada.

Amarant-me de la sal

de les teues besades,

em dibuixes camins

com cançons de llum

reflectides en el deixant d'una gota.

I aleshores,

un cop més,

el somriure serà el triomf.

Com la neu més blanca

dels paisatges més estimats.

Diferent triomf d'en Cesc


Mirades, batalles i triomfs perduts i narrats,
ulls que miren, esquadres desarmades,
paisatges desolats pintats de somriures de belles dames,
dames immerses dels cims més alts, de les muntanyes més menudes,
busca la fortuna sense roda.

Triomf de l'Assumpta

És el teu triomf.
No abaixis la mirada
ja pots somriure
cansat de la batalla.
Llàgrimes d'alegria.

Vindrà un dia de l'Anton


Vindrà un dia que la llum no acudeixi,

que el cel i terra son ja il·luminats,

que el bromall no tapi la lluerna

i el record en la paraula no és esborrat.

Vindrà un dia que el gotim d’aigua

no sigui necessari per mullar-te el cos...

Quan siguis esperit sense carnassa

i que domini l’eteri en el teu món...

Aleshores, no caldrà cames per desplaçar-te,

l’enyorança dins o fora ja no et pot.

Has arribat al cim esquerp que et proposaves

I ara arribes per plantar-hi l’estendard joiós.

Quan arribis dalt, dalt retorna insistent mirada,

aplica la xaveta a la roda i son fuell

que no rodoli i revingui a la temença

que el teu triomf es teu i de ningú més.

Constel·lacions de Carme


Dibuixant constel·lacions

inventarem camins i viatges.
No hi ha silenci

música de mots,

ritme de batecs,

murmuris de besades.

Dedicatòria de barbollaire



Enlluernats per les flors
que hem deixat a les pells,
juguem a fet i amagar
entre la suor dels cossos.

Dibuixant constel•lacions
que es perden
en la pregona llum dels esguards.

Omplint el silenci
del plaer
de la fragància de les besades.

Google analytics

Llicència Creative Commons