dimecres, 17 de juny de 2009

Silencis per barbollaire



T’oferiré silencis
com manyagues dolces.

Com claus que obren

totes les portes.


L’espai que dona sentit

a les paraules.

Com la brisa,

sobre la pell blanca,

de la carícia més esperada.


T’ofereixo el silenci

com part de l’aire

que compartim en la besada.

6 comentaris:

  1. Jo en necessito de silenci...
    Gràcies barbollaire! :)

    ResponElimina
  2. Barbollaire, em sembla un silenci preciós, aquest.

    ResponElimina
  3. oferi i compartir, silenci, aire... Dins el silenci hi pot viure tant amor...!! I l'aire pot aglutinar, dirigir, escampar aquest amor... Anton.

    ResponElimina
  4. A vegades valorem tan poc el silenci!!
    Pot ser dolent o pot ser un autèntic tresor... en el teu poema és un magnífic present!!
    Preciós!!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons