diumenge, 14 de juny de 2009

JO EM FIGURO--- de l'Anton.


( d'un comentari possat a l'Anna )

Jo em figuro quan en l'arbriu

hi bufa el ventijol,

les onades d'una mar en la parada,

on l'aroma del prèssec madur

flaira delicadesa de boca

i es que el mar em queda lluny...


En altres temps

m'esquitxaren les ones.

Un dia el visitaré

esperonan el record.

8 comentaris:

  1. Ja m'agrada que l'hagis posat de post. I jo t'he copiat la idea.

    M'hi enduc un afegit bonic, els teus esquitxos de les onades.

    ResponElimina
  2. Imaginar les onades del mar entre els arbres moguts pel vent és una imatge preciosa!! :-))

    ResponElimina
  3. Ara,son les deu, és fosc. Arribem de la granja i hem collituns quans albercocs que havien caigut del vent A casa, a la cuina davall l'aixeta de l'aigua he cruspit l'aroma delqui surt del bany, un flaire dolç i d net i de repós i d'alegria, n'he collit un i les narius no podien glopejar tot el perfum que desprenien.
    Em cal el mar? si el tinc ple d'aromes aquí...Anton.

    ResponElimina
  4. No et cal el mar,
    ni et cal cap alte perfum
    que el de la terra i el fruit.
    Paraules oloroses
    d'albercocs daurats
    ens porten el teu repòs
    la teva alegria.
    Tanco els ulls
    i obro les narius.
    Música d'olor.

    ResponElimina
  5. Quasi puc flairar des d'aquí els teus prèssecs madurs... mmmmmm!
    M'agrada.

    ResponElimina
  6. No sé on llegir la poesia, al post o als comentaris! Que bonic! (i quines ganes de menjar un bon préssec regalimant el suc per tot arreu!) (ja ho sé, jo he trencat la poesia però és que els préssecs de vinya, de secà, em tornen boja!)

    ResponElimina
  7. No hastrencat res, Cèlia, les teves paraules sonun bàlsam. Anton.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons