dimecres, 3 de juny de 2009

Dedicatòria de barbollaire



Enlluernats per les flors
que hem deixat a les pells,
juguem a fet i amagar
entre la suor dels cossos.

Dibuixant constel•lacions
que es perden
en la pregona llum dels esguards.

Omplint el silenci
del plaer
de la fragància de les besades.

6 comentaris:

  1. Apa! quina nit més mogudeta als personatges itinerants! Doncs vinga una altre abans d'anar a dormir!

    M'agafo a les constel·lacions...

    ResponElimina
  2. Carme!! Això porta una velocitat de vertígen!! :-)

    Jo també vull somiar avui amb constelacions de flors!

    ResponElimina
  3. En el silenci, en el callar també hi habita el plaer quan el tacte té el contacte del riu en les voreres dels canyars que es someten al pas de la carícia de l'aigua.
    .........Anton.

    ResponElimina
  4. M'agrada la pintada de flors. Em recorda un curs que vaig fer de maquillatge corporal.... :)

    ResponElimina
  5. Sabia que erets un geni, però cada dia ho ets més escrivint.

    ResponElimina
  6. M'ha agradat la comparació entre flors i constel·lacions, tens molta raó i no m'hi havia fixat mai!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons