On va l'amor no correspost?

 Oleg Shuplyak

En hora de repòs, l'Amic retrobà l'orat
que sempre li era al pensament
en ses cavil·lacions amatòries
i li feu aquesta requesta:
On va l'amor no correspost per l'Amat?
L'orat li respongué: Va a donar vida a la vida
que amb la mort ningú no estima ni viu.

Desig i voluntat

Aquesta ambigüitat
en anomenar amic a l'amat,
i amat a l'amic,
que és pròpia de Llull,
és com anomenar foll
aquell que estima.
I és que l'amor
no passa per la raó,
tot i que cal molta voluntat
per continuar estimant
quan l'altre té desamor.

LLibre d'Amic e amat

Digues, foll: si et desamava ton amat, què faries? Respòs, e dix que amaria per ço que no morís, con sia cosa que desamor sia mort, e amor sia vida.

Ramon Llull

El meu consol

Tan gran és mon desconhort

que en lloc trobo benaurança,

ni a la riba de la mar,

ni en el pla, ni a la muntanya.

No en dóna plaer el cant,

ni la música o la dansa.

No m’abelleix veure gent,

que vull ser sola i en calma.

Decandeix el meu esperit

i la tristor m’acompanya.

Ell tan sols em don consol,

quan veig la seva mirada,

quan m'aixopluga el seu braç,

i la seva boca em parla.

 

Mirall el mar

Mirall el mar com n'eres,
del resseguir dels dits,
que en la nuesa de la pell
jugaven atrevits amb el desig,
tot dibuixant camins,
que es perfilaven de tendresa.
Mirall el mar, com n'eres.

Acull el meu naufragi,
que sóc poc més que un cos que ja no es sap volgut.
La pell, s'ha fet de marbre.
El gest és mut.
I en l'evidència d'aquest meu fracàs,
ja no endevino ni tan sols el traç,
que em desdibuixa.

Arrenca avui de mi,
el malferit sentiment que sagna.
I que sigui la mort el seu destí.
Car no pot viure ja un amor així.
Emporta't molt endins el seu record.
Mirall el mar,
escolta el meu dolor, dóna'm consol.