El meu consol

Tan gran és mon desconhort

que en lloc trobo benaurança,

ni a la riba de la mar,

ni en el pla, ni a la muntanya.

No en dóna plaer el cant,

ni la música o la dansa.

No m’abelleix veure gent,

que vull ser sola i en calma.

Decandeix el meu esperit

i la tristor m’acompanya.

Ell tan sols em don consol,

quan veig la seva mirada,

quan m'aixopluga el seu braç,

i la seva boca em parla.