dijous, 10 de març del 2016

El meu consol






Tan gran és mon desconhort
que en lloc trobo benaurança,
ni a la riba de la mar,
ni en el pla, ni a la muntanya.

No en dóna plaer el cant,
ni la música o la dansa.
No m’abelleix veure gent,
que vull ser sola i en calma.

Decandeix el meu esperit
i la tristor m’acompanya.

Ell tan sols em don consol,
quan veig la seva mirada,
quan m'aixopluga el seu braç,
i la seva boca em parla.
 

14 comentaris:

  1. Que maco, Glòria! És ben bé com Llull!

    ResponElimina
  2. Opino igual que l'Helena.
    Felicitats Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier, estic contenta de que et sembli encertat.

      Elimina
  3. Glòria ets una poetessa genial. M'encanta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha!
      M'afalagues, Carme, és que aquest home -en Llull- m'inspira molt.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Gràcies, Novesflors, ho faig el millor que sé. Unes vegades surt millor que d'altres.
      ;-)

      Elimina
  5. Caram quan desconsol, que enlloc troba la calma...Sort d'aquesta mirada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, els desconsolats ho passen molt malament, pobrets...














      Elimina
  6. Respostes
    1. Gràcies, Elfree! Trobo a Ramon Llull molt inspirador, ves per on!

      Elimina
  7. Una bona inspiració, és fantàstic!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons