Mirar enrera

Recordo el que ha passat,

estimo el que s’ha quedat enrera.

El sol ponet-se rera meu

em diu que no hi ha retorn,

que el dia se’n va per no tornar,

però la imatge tant bonica,

recorda el que he viscut,

sempre estarà dins meu,

com un paisatge que veig pel retrovisor,

una imatge preciosa,

de tota la meva vida plena de llum.

Cançó de bressol pel meu amor petit

                                                                                              Elna
El meu amor petit
s'adorm,
li canto cançons suaus
a cau d'orella.

Dorm gerricó de mel,
coqueta ensucrada.
La mare et vetllarà el son
en la nit fosca.
Dorm reineta del cor,
sol de la casa. 
El pare et vetllarà el son
quan arribi l'alba.

El meu amor petit
fa nones,
en un bressol que és nou 
cobricel d'estrelles.

Dorm gerricó de mel,
coqueta ensucrada.
La mare et vetllarà el son
en la nit fosca.
Dorm reineta del cor,
sol de la casa. 
El pare et vetllarà el son
quan arribi l'alba.

BOIRA... boli ràpit

La boira penetrava en el forat del pany,

I en les juntes de les portes...

Obrí la portalada i s’inundà l’entrant.

Veuria el campanar tapat pel boirim ?

No existia per la seva mirada

i el so de les campanes s’esclafava

i s’escoltava com vent melodiós

exclamant que el temps seguia...

Un gos lliurava al cel seus lladrucs

que no espantarien els estels invisibles...

La moixonada quieta en l’arbram

calentejava les niuades de menuts pelats...

Aquell fum de l’escabellosa esborrava

les fotografies que sol i lluna

en groc i platejat mantenien vives...

Com un ploviscó remullava a gotim

en previsió d’una nit de gebre

on el blanc lletós regnaria...

L’espelma encesa, bellugadissa al airet,

li calentejava les idees en l’almàrfega

de palla, pallús i gra del seu cap...

I mentre en els cors imperava quietud

esmirriada, minúscula, menuda

com deixada de compte, falsa pau...

Aleshores, vindria l’AMOR IMMENS

I esbargiria la boira del cor dels homes.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. 25-12-14.

NON  NON  DE  NADAL

T'ompliré el bressol de palleta fina sense gens de boll,  sense gens de pols. Encendré un bon foc perfumat d'espígol per fer-te el son dolç. Cobriré el teu cos amb llençol blanquíssim mig teixit amb glòria mig cosit amb creus. Et faré de flonjos borrallons de llana un mantell pels peus. Et cantaré un bres amb la veu més dolça i quan ja t'adormis et besaré el front. Després, de puntetes, tancaré la porta perquè no et desvetllin els sorolls del món. JOANA  RASPALL

SOM PETITS COM EL CABELL... aquarel·la

Som petits com el cabell menut... Qui ho dubta? Som poquet, som res davant l'immensitat i tenim, ens han deixat, ens han implantat el pèndul de l'existir... Aquell cabell perdut en el terra havia existit i d'un estar junt a d'altres com ell, l'havien separat... Però collí embranzida i entrà en la cullera de la sopa, i esgarrifà la boca, i els dits el miraren... ert, sols demanava Pau i Amor... ell era lliure... que no l'anorreessin... Havia marxat del grup de companys per saber si l'estimaven... i era sols un cabell groguet, curt, sense importància... I vingueren uns llavis i li regalaren el seu obsequi millor... i ells estava content i clamava a les culleres de la taula,.. M'HAN REGALAT UN PETÓ...
Que res ens molesti… sapiguem canviar els mals signes…
Siguem feliços fins dins dels moments poc propicis… que el nostre somriure aculli el cabell que ens molesta.ANTON.- T.E. 23-12-14

el teló de fons del pessebre - poema de nadal

                                        Dolçor de la nit, 

                                        mantell de vellut,

                                        cuirassa i escut

                                       d’un món adormit.

                                       Silenci profund,

                                       claror sideral

                                       tenyint fantasmal

                                       d’argent, tot l’entorn.

                                       Llum d'un sol ixent

                                       quan comença el dia

                                       fent la seva via

                                       allà dalt del cel,

                                       amb sa lluentor,

                                       ens deixa amagada

                                       la immensa estelada

                                       que hi ha a la foscor…

                                       Diamants refulgents,

                                       nocturna corona,

                                       bellesa pregona

                                      del espai immens.

                                      La blau transparència

                                      d’oceans i llacs,

                                      mars i rius manyacs,

                                      muden limpidesa

                                      en negre atzabeja

                                      de densa foscor,

                                      i escuma argentada

                                      brodada en l’onada

                                      de mòbil frescor…

                                      Tot de sobte arriba

                                      aclarint tenebres

                                      l'obra d'uns orfebres

                                      del tot divinals:

                                      és un nou estel

                                      de llum tan intensa

                                      que priva de veure

                                      els que ja hi estan.

                                      Una lluminària

                                      volent fer de guia

                                      i als cors imbuïa

                                      de calma i de pau...

                                      Els arbres, pacients,

                                      retallen siluetes

                                      tant grises i quietes

                                      com gegants silents.

                                      Tan dolça és la nit,

                                      que Déu voler un dia

                                      en una establia,

                                      fer Santa la Nit.

 Mercè.    Nadal 2014 

                                                        Els millors desitjos per a tots en aquestes dates !!!

                       

L'amor és petit - Poema de nadal

L'amor és petit

- qui el coneixeria!-.

- No ho veus - diu la nit -

que m'he tornat dia?

- No veus - diu el cel -

que la terra  em guanya

i la neu d'estels

s'ha florit l'entranya?

- No veus- diu el vent-

que tot jo sóc flaire

i la joia encén

de cançons tot l'aire?

-Qui et coneixerà,

Amor? - diu Maria -.

El misteri és clar

dintre l'Establia.

.....................................................Joana Raspall 1954

Complicitat

Sabia que erets amiga

que podia contar amb tu

i quan et necessitava

sempre tu estaves allí

estiguéssim lluny o a prop,

nosaltres ens compreníem

compartíem aficions

hi érem socis en intrigues,

les dos pensàvem igual

sabíem el què volíem.

Sempre tu i jo tant unides

és sinònim de l’estima.

Un fort lligam

Un fort lligam

fet d'invisibles baules.

Baba

Invisible, la confiança.

No té color, però té claror.

La compartim als ulls.

I sura en l'aire entre tu i jo,

com espurnes de llum 

que ens embolcallen.

No ocupa espai la comprensió.

No és rodona ni quadrada

Però ho omple tot.

Ens la trobem al somriure

i al silenci atent que escolta.

Tu ets com si fossis jo, em dius.

amistat, fidelitat...

M’omple l’amor per tot, i em dóna vida.

El nostre món, el veig amb ulls millors.

La meva ànima canta la cançó tan sentida

de dos cors segellant l'amistat compartida

lluint con far, que trenqui la foscor.

Necessito transmetre el meu sentir,

Vessar en els demés l’amor del que estic plena.

El que sento és un tresor a compartir...

No és bo tapar la llum, per encobrir

la inèrcia diària d'un viure sense esmena.

I que pobres resulten les paraules...

Com definir el que és una amistat ??

És un fort lligam fet de invisibles baules,

on la sinceritat no està basada en faules

sinó en la comprensió i en la fidelitat.