Reflexes amors

Guspires de vida.
Reflexes amors dins la nineta.

Aquest llac
és un cor gran que batega.
Estimes.

Ets preguntes si ets tu encara.
I tant que sí!
Pots veure com et somriuen.

 PER  UNA  ROSA  DE TARDOR

D'aquest poema,

sorgirà  un pom de roses.

Te'n faig ofrena.

M. Roser Algué Vendrells

L'amor

carlos-luz.blogspot.com

Les teves flames

devoren els sentiments,

ulls que no veuen.

Ets tu el meu amor

dibuixat en molts rostres

i amb gran resplendor.

En l’amor units

tu i jo, som nosaltres.

Serem encara?

Imma

VELLA I BELLA

Encara ets tu,
carregada d'anys de vida,
segueixes el vol.

L'espill et mira,
mostrant-te el pas del temps,
solcat d'arrugues.

Reflex d'un passat,
mirant la lluna plena,
per què tremoles?

Sóc jo encara?

Sóc jo, encara?

Et reprenc la pregunta

Em semblo una altra.

Diversos rostres

són el mateix amor.

Les mans ben plenes.

Miro la flama

i el meu cor també crema.

Viu i aixopluga.

...........................................Carme

Desembrall

Et vull respondre

que el teu reflex em guia.

Com una flama.

en el teu llac, els meus records...

Eteri amor,

des del nostre pretèrit

on has anat?

Vull oblidar

el llast de la distància.

M'ajudaràs ?

Pell contra pell.

Del foc, queden guspires,...

En tens record?

Arpegis. Interrogacions.

Per què frueixen,
els ulls, mirant les flames
devoradores?

L'amor és únic;
per què el meu llac reflexa
diversos rostres?

Ve la pregunta
des d'un miratge tèrbol:
Sóc jo encara?
.................................................Joana Raspall


PD: un nou poema de la Joana per escriure'n rèpliques, respostes o inspiraicons diverses,  aquesta setmana.

JOANA

Revius dins del vers,
perfumant el sentiment,
aquí fas camí.

Joana, rosa

                    
  Jardinera
  de jardins de paraules
  en cada rosa et retrobo.

Els teus poemes

ja resonen per sempre

ells ja no callen.

Estel dels versos

Com una estrella
acompanyant la nit
dels nostres versos
retorna la Joana
raspallant les paraules.

El teu cognom

Versos que encisen,
versos que desenreden
cabells tan secs.

Joana, et sento la veu

Sento la veu.
Del fons de cada plana
tu m'acompanyes.

joana...

            joana...
                                           sempre i més

                    sentiments i paraules.

                    en cada vers retrobo

                    l'amic absent.

Joana

(Seguint la idea de baba-44
per fer homenatge a Joana Raspall)

No el puc llegir
(no hi estic preparada)

el punt final.

Em permeto demanar-vos

El dia 4 de desembre farà un any que Joana Raspall ens va deixar, podrem tots els poetes recordar-la per que el que ens diu en el seu haiku sigui possible?

No vull que em deixi
el so de veus amigues
que m'encisava.

A LA TORRE DE L'ESPANYOL AVUI TRICENTENARI 1714-2014.... aquarel·la TARDOR

A LA TORRE DE L’ESPANYOL...

AVUI  TRICENTENARI 1714-2014.

,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,

...i baixaria l’aigua fertilitzant

com musica plaent a orella

i el pont salvaria el desencís

fent d’unió, sent orquestra

i l’arbriu cantaria el goig

tendre del brot, de la fulla movent-se

a compàs del ventijol que alena

i els ocells ajocarien son vol

per escoltar

al riu dels beneficis,

al pont del gai saber,

a l’arbriu que fruïa de goig

i de l’encant de la paraula:

Estem units en nostra LLIBERTAT

IDENTITÀRIA i de  DIGNITAT.

......................

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.-T.E.- 8-11-14

De nous ..... ( tot seguint-vos)

Tanta fressa trencanous
fa ferum de resclosit
 els hi agraeixo de tot cor
la seva pertinaç cacera ....

Quin retorn a la infantesa!
quan manava el dictador.
amb fam de democràcia
ara és l'hora d'estar alerta

Amb esperit ben olímpic
ens saltarem tots els obstacles
participar és l'important 
i tinc moltes paperetes!

Tanta fressa trencanous
fa pudor de claveguera
ni que vinguin amb els tancs
no amagaré la bandera !

El dia que caigué  el mur de Berlín....
seguiré a Pierre de  Courbertin 
fidel a l'esperit olímpic fins la capsa
 de cartró com si fos d'argent  i or

Buit de llibertat

Omplo un buit de llibertat

Serenament, desobeint, 
sortirem al carrer 
amb la papereta a la mà
i tot el món ens veurà.

                  (Montse)

(Segueixo amb la passió de la Glòria)

“Enyoro el roig de la passió”

escampo el raig d’aquest nou 9,

per recollir llums de mots i estels,

allà on la fosca sembra pors.

Allà on la fosca sembra pors

nosaltres no hi serem.

Serem, ben lluny, sembrant

llavors de voluntats clares

i de llibertats ben netes.

                                                              (Carme Rosanas)

Amb la llum dels estels il·luminarem el 9N...

                                                               (M. Roser Algué)