diumenge, 31 de juliol del 2011

Com un crim





 

Tènues ídols de vent i ales,
endreceu-me oblits,
acolliu-me en la llarga nit salvatge,
enllestiu-me com un crim

i per sempre, doncs,
beseu-me en ferma calma  
del bell cim per Tu sagnant. 


[seguint-vos a tots vosaltres: gràcies]

Tènue, encomiàstica, de deomises

[novament, intentant seguir la Isabel]


I, en la foscor, la llum lluu amb més força.

Com qui espera l'alba després del crepuscle
I aboca l'estrofa tènue, encomiàstica en el poema
I sap que és un respir d'aire fresc per al cor
I s'adona que el deliri és una forma de vida.

Com qui calla i parla amb el mot aliè, manllevat
I el fa propi, i el modela dins del nou escrit,
Terrissaire mortal, arquitecte autodidacte
De l'art d'erigir edificis de bellesa poètica.

Fujo de la nit, per sempre, si desitjo els ulls
Que em miren amb delit i en silenci? Oblido potser
El passat i l'ombra si aboco dins meu l'avui i la llum?

Sé que demà tornaràs, floriràs amb pètals d'esperança,
Com qui espera l'alba, com qui calla i té les paraules
Precises i precioses per omplir la vida de panegírics.



d.

Cada mot, vers a vers



Enmig d'un paratge idíl·lic
pren força cada mot
per descriure un color,
la llum que ja s'apaga
o la intensitat sobtada de la foscor.

I ja veient la lluna,
o sota la llum tènue dels estels
recordem que de dia, amb la claror,
l'esguard ens ha omplert, vers a vers,
el llibre en blanc del nostre record.


Vivències, de deomises

[de nou, intentant seguir la isabel]


La profunditat d'una mirada
Enmig d'un paratge idíl·lic
I renovar de nou les vivències.
Això és el que demano, només.
I els teus llavis, i la teva veu,
La textura dels mots en esmentar-los.
I la calidesa d'un somriure silent,
Tan anhelada enmig de l'hivern extrem.



d.

L'essència





La passió és dràstica
i el desig un poder
que poemen l'essència
de tot, de tot el què és.

Formategen vivències
i exploren cada fruit,
ens donen ales que ballen
pel teclat amb els dits.



Salmàstica, de deomises

[intentant seguir les salines de la Isabel]


M'oferiràs l'aigua salmàstica
Que augmenti la set i els pensaments
Cap al desig d'aferrar-me a tu?

O sabràs que la passió és dràstica
Encara que em manquin els torrents
I les deus i les mars, en el dejú?

Per als llavis pacient, seràs pluja.



d.

El vol i l'alè



Reposo en l'aire
que has respirat.

Desig i batec,
dibuix esfèric d'un plec,
el vol i l'alè,
intent constant de savoir fer...

Com qui busca la vida
amagada als detalls,
com qui cerca a les salines
el reflex de la mar.


Així, fem rodar poesia

La teva poesia

(segueixo  una mica a tothom  els  darrers  4-5 poemes)


Aliment  poderós
de qualsevol absència,
que  manté  i renova  la força.

Ets sentiment en  el teu vers
i reflexió en  el   teu vol.
Desig i batec en el poema.

Tímida resquícia, de deomises

[intentant seguir la Isabel, acabant la pólvora i el temps...]


Llum, mar, migdia.
I tot el que concebi
De nou la vida.

Reposo en l'aire
Que has respirat, l'aleno
-Tardorenc hàlit-:

Seré la tímida
Resquícia dels meus versos
En recitar-te.



d.

Seré la llum


Seré la llum dels teus ulls,
seré el motor del teu cor,
seré, com la pluja dels núvols,
l'aliment poderós...

Seré, sense límits de temps,
l'espai ple de tot i de res
que et rebrà al traç del teu vers.

Parla així la Poesia,
parla i és
com el so de migdia,
com el sol del nostre l'univers.




Memòria (II), de deomises

[intentant seguir l'Elfreelang]


Saps? Quan siguis absència,
Et convertiràs en memòria
I en enyorança fins que tornis
A esdevenir dolça presència.

I seré qualsevol bocí de record
Que vulgui aparèixer dins meu
I que s'hagi impregnat de tu,
Minúscul però ple d'importància.

Saps? La intermitència em demostra
Que els llavis goluts volen besar-te
Fins que la son ens venci; i el silenci
Em porta el delit i la seva essència.

I seré la llum dels teus ulls, l'almesc
Que ofereix a la teva pell la fragància.



d.

Correspondències



In the mountains, there you feel free
T.S. Elliot, The waste land

És en el mar, on et sents immensa.


És en l'art, on et sents feliç.

És en la filosofia, on et sents volar.

I és amb la poesia, com arribes a entendre.



[Seguint-vos a tots. Gràcies pels vostres poemes]

Quan ets absència

Quan ets i no ets absència
després de la tempesta
el silenci i l'aroma de terra mullada
et fa present i absent ....en la calma.

I s'apropa un comiat d'estiu
una absència itinerant de juliol
amb regust de menta i poniol
a l'estiu tot poema llueix viu.

Serà un parèntesi només
el record dels mots perviurà
i l'absència es farà present
tan sols un instant , tornarem!

Nostàlgia (II)[o Absència de la dàlia], de deomises

[intentant seguir la Isabel]


Tot és silenci
Al món, que ha de ser nostre,
Quan ets absència.
El delit pels teus pètals,
Dàlia tendra, em desvetlla.

[I la pluja anuncia
La nostàlgia que sento]



d.

Tot és silenci




Esquitxos d'aigua,
mirall en joc,
llum de la tarda,
cel de colors.

Núvols de pluja,
aiguat curull de mots,
humida terra,
regal amb llaç de ruixat.

Paleta de grisos,
contorn de trons,
gotes com perles,
vent rei pare de tants sorolls.

I ja de nit
tot és silenci,
que no hi ha lluna
ni encanteri al cor.
La flama s'apaga
al fons del foc,
quedarem orfes
d'aquest superb blog.


Esquitxos d'aigua

Esquitxos d'aigua  als  vidres
es fan cortina d'aigua.

Aventura  d'infants
des  de sota el porxo,
llampecs  i tronades
que  admiren i espanten.

Sempre ens queden els mots
per explicar tantes  coses,
sempre ens queden els mots
per recordar  com  va ser
començar a viure com ells

dissabte, 30 de juliol del 2011

Una coral de flors



Amb l''aroma de flors
tot espurneja.
De l'espireig de les paraules
se'n fa poesia
i dels esquitxos de l'aigua,
guspires de verbs.
Emparentats en la solitud
dels nostres càntics.
Un coral de mots.

seguint la Laura T. i novesflors

ARC DE SANT MARTÍ

           (Seguint Noves Flors)
Avui novament cortina d'aigua,
cau i refresca, neteja l'ambient,
extreu de la terra l'olor d'arrel,
l'aroma de les flors s'intensifica
i al cap d'una estona,
quan dona permís al sol per tornar,
en el cel brilla el pont de colors,
impecable, magestuós,
embadalint-nos un cop més
i fent-nos fer un dolç somriure.

Versos com garlandes



Et regale versos, versos com garlandes
et regale temps farcit de paraules
aromes de flors, aigües arabesques
et pense, et somric proper i llunyà
quasi-t'acompanye al bell mig del son
passe de puntetes quan tot és silenci
i dius que estàs sol?
No escoltes la veu entonant un càntic?


Seguint Elfreeland i Zel.

Infància (II), de deomises

[intentant seguir la zel]


Amb la giragonsa constant,
Escric i espero els mots
Que ajudin a bastir un nou
Poema;

Igual que espero el frec
De llavis de qui és lladre
De repòs i instigadora
D'insomnis.

Tornaré a la innocència
D'una infància que reclama
Tendresa,

A la paciència que s'inquieta
Quan els segons són segles massa
Immòbils.



d.

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons