Independències necessàries

[seguint fanal blau]

Amb un somriure
D'esperança començo
La nova vida.
Dues independències
Ara em són necessàries:

Avançar sense dèspotes
I sense recordar-te.


d.

I poder vestir

I poder vestir

cada avui

-cada demà d'avui

i cada ahir-

amb un somriure.

Un nou demà

(seguint  a  Mon)

Un nou  demà
on no calgui  cap ràbia.
On la gent  sigui neta
i les  mans  amb les mans
trenin futurs
assolibles i clars.

AVUI, DESPRÉS DEL GLORIÓS AHIR

(Seguint la Zel)

Ens ho diu el temps i la memòria
i es tant fàcil d’oblidar
que poc duren els moments de gloria
que voltes sovint toca despertar

On son els somnis continguts de ràbia?
On es la gent? On son les mans?
Potser l’ahir tant sols serà l’ahir
Ara ens cal un nou demà

cul de sac

i tanmateix, res ens pot fer més iguals
sentir penes compartides, un vell desig...
arreu hi ha esclavatges,
ens ho diu el temps i la memòria,
sempre hi haurà tirans
sovint, no són les portes, no són les claus
només és el camí,
destriar bé d’entre els possibles,
i si de cas algun et porta a la mort indigna
-un cul de sac sense sortida-
fes un trencall, segueix l’instint atàvic
per sobreviure

(seguint deomises)

Vigília

[seguint Isabel (abans poesiaula)]

Llavors he dit: obeirem el nostre instint
I les paraules de Salom.
Per trobar els camins difícls,
Ardus de la llibertat.

Ens vigilen, en la vigília també,
Els gossos de lladrucs buits, salvatges.
Som un mapa de veus, se n'adonen?
O hem de demostrar que els ajudem
A seguir vius, endavant, amb l'empenta
Que no saben tenir a la intempèrie?

Llavors he dit: seguim la lluita.
I els carrers han esdevingut clam.


d.

UNA SOLA VEU

Seguint l'Isabel

 Sí som un mapa de veus
de tots colors, edats i dèries
però per damunt de tot som!

I ahir, diversos i diferents
units avançàvem
fent reals els somnis....

Amb moltes veus
i amb una sola veu ...
Som una nació!
Hem dibuixat una estrella.

Som vol

(Seguint Carme, Cèlia, Zel...)

Despleguem ales!

La terra ens ho reclama,

la raó ens empeny.

Som un mapa de veus,

som vol, terra i raó.

Volem

Seguint  la Cèlia...

despleguem ales

volem en el nou dia

com un estol

PLUJA DE SOMNIS

Pluja de somnis
on els camins es creuen.
Despleguem ales!

(Seguint la Zel)

la gran tempesta

Potser demà tot semblarà igual,
però no ho serà, mai més,
deixarem ben alt el testimoni,
un eixordador silenci de veus ronques
cansades de cridar per dins...
diem prou, avui hem tret la força

milers de peus caminen cap al possible
amb la força del cor, amb el seny al cap,
amb l’amor a la terra onejant al vent
i a la mà, només una senyera
i a l’altra, premuda, la teva...

recorda, espanya, el dia d’avui,
una gran tempesta de sorra fins ara silent
un munt de gent de cor valent
(venim del nord, venim del sud,
de terra endins, de mar enllà...)
escolta, espanya, que dels grans als petits
et diem qui som, i ara no ens cal vessar sang...

(seguint carme i deomises)

Cridòria unànime

[seguint la montse, i el tema d'avui]

No emmudiré, avui no hi ha
Mossecs a la llengua.
Ni banderes que són sols
Símbols o colors que he fet meus.

Avui només serveix l'acció,
La cridòria unànime d'un poble
Que no es regeix per utopies,
Que s'ha afartat d'esperar.

No callo, avui menys, l'odi
Que em crema les entranyes:
Prou sentències que no són vàlides.

Avui, i demà, i sempre, tinc el valor
D'anomenar-me amb el nom que pertoca
A la finalitat de la lluita: llibertat.


d.

Aixeca't

 Aixequem-nos!

No  ajupim  el cap
sota cap  injustícia.

Girem-nos!

I  fugim  del retrocés
emparat  en lleis  injustes
per mirar  només  endavant!

Deixem  enrera
els  que només  miren enrera.
I  fem sentir  la veu més  enllà  de l'avui
que  encara ens encadena.

Lavínia

La Roda del temps recula.
Permetrem que desfaci el camí
Guanyat a la mentida i a la falsedat,
Que hem defensat amb suor i paraules
Durant anys i, en instants, volen prendre'ns?

Aixeca't, Lavínia, no et deixis trepitjar,
Que la força aplegada fa més mal
Que l'escopinada a la cara, que el fel
Acumulat amb fal·làcies i falsedats.

Aixeca't, Sepharad captiu, que l'ombra
Del brau sigui símbol de llibertat
En lloc de festa estrangera, aliena
A la nostra mentalitat. Diguem no
A les cadenes i als jous rònecs.

deomises

DONEM VEU AL POBLE

Au, via fora!
Som-hi, tots units
en aquest rebombori col·lectiu
donem veu al Poble
que es manifesta agermanat
per decidir el seu destí.
Quan això passi
serà un dia rodó.

7 --DONEM...REBEM ....unes estrofes de escrit.

Solament incloc unes estrofes d'aquests trenents meus ...

........................................................................

Donem tolerància, estabilitat, esperança,

Rebem prepotència i ens cargolen els turmells.

Donem serenitat, concòrdia, bonança.

Rebem covardies, disputes, renys

Donem fortuna, desitjos, anhels.

Rebem pobresa, enfonys, indiferència.

Donem serenor, pietat, sentiments.

Rebem  la malastruga de sa prepotència,

però per més que busquin no ens faran seus.

Donem-los-hi, doncs, nostre silenci en la mudesa.

Donem-los-hi cedint, el temps quan ja no hi siguem

Donem-los-hi la soledat que conhorti sa ceguesa

Doncs no sabran mai que pensem d’ells

Nou cant a Sepharad: el demà és avui

[seguint a Zel i el seu "demà és avui"]

Recorda Sepharad:

quan de temps he perdut

oblidant qui sóc...

Recorda Sepharad:

quan de temps he cregut

que no tenia llengua, ni veu ni nom.

Recorda Sepharad:

Sóc una veu

que crida i vol una altre món.

Digue'm Sepharad:

Per què només em vols esclava

i no respectes les meves decisions?

Escolta'm Sepharad:

N'estic fart dels teus tripijocs.

No sents les veus que clamen un altre món?

**

Abduït per l'esperit de Sinera

com si no hagués passat la Roda del temps...

Justament la Roda del temps és imparable

però seguim sent estranys incurables

enmig d'una via morta

tenim pressa per ser de nou: nosaltres!

Tenim pressa per exclamar:

l'ahir ja no és l'avui,

només el demà és l'avui.

demà és avui

esmolem les eines, sí, és clar que sí...
les eines que hem deixat temps,
massa temps desades a l’armari dels records,
com aquells petits trofeus
de qui ha guanyat una minsa batalla...


sortim, i tant que sí,
sortim i diem el que sentim, el que som,
sortim i cridem, força a la sang,
cansats però lúcids
sense rancúnia, només el dret i la veu


mostrem, que ja toca, la nostra força
feta d’amor, de paraules i d’història
que aquesta ha de ser la nostra veritable lluita
un poble no ha de morir a mans d’un altre,
només, si de cas, per si mateix
que la lluita només és per sobreviure,
quan fins i tot els teus dubten,
barallen possibles, i mercadegen per no res
és que ja ens han pres massa,
que el pensament es corseca
i l’aiguabarreig amenaça
la pròpia persistència...recorda Sepharad,
“qui perd la llengua perd la identitat”

(seguint Carme i Elvira FR, pensant en Llach)

Somnis devorats (fragments improvitzats)

[Seguint la Carme i el seu "Devorats"]

SOMNIS DEVORATS (fragments improvitzats)

La vella terra crida exhausta.

Vol vèncer la impotència

per la imminència de ser devorats.

La vella terra crida exhausta;

abans que la flama s'acabi aviat.

**

Quants camins hem perdut

intentant vèncer la impotència

d'un món de voltors i felins despiatats?

Quant temps ens queda

per evitar que ens devorin els somnis,

ens robin els anhels,

per evitar que s'oblidi l'esforç de tants i tants

que avui reposen en el més enllà.

***

Anhelar que els somnis deixin de ser somnis.

Somiar que els anhels deixin de ser anhels.

Deixar de ser somnis per ser una realitat.

Deixar de ser un camí per ser un nou Estat.

****

Anhel, somni, flama, terra: tot tan tòpic i típic;

Impotència, injustícia, opressió, mediocritat: tot tan mesquí i cansat.

Autodestrucció, voracitat, estupidesa: tot tan patètic.

Llibertat, decisió, democràcia: tot tan necessari.

***

Vencerem la impotència?

Crearem nous càntics?

Crearem nous camins?

Esmolarem de nou les eines?

****

Vèncer la impotència

i començar a caminar...

Vèncer la impotència

i deixar de creure en un nou demà.

SORTIM A L'EIXIDA AMB LA MALETA

( seguint una mica als poemes anteriors Carme, deomises, lolita, Montse i fanal blau)

Sortim a l'eixida amb la maleta
iniciem un nou viatge  amb les eines esmolades
que al mig del carrer trobarem la sortida
del trist laberint i sense sevícia ...
La raó és nostra i és nostra la història
somiem i actuem com si ja fóssim lliures
castells més ben guardats van caure
com a castell de naips tot bufant una mica.

El mur de Berlín va caure en un dia
els mapes es fan ,es desfan i es trastoquen
i que sàpiguen que Ermessenda i Ramon Berenguer
van ser els primers independentistes....