la gran tempesta

Potser demà tot semblarà igual,
però no ho serà, mai més,
deixarem ben alt el testimoni,
un eixordador silenci de veus ronques
cansades de cridar per dins...
diem prou, avui hem tret la força

milers de peus caminen cap al possible
amb la força del cor, amb el seny al cap,
amb l’amor a la terra onejant al vent
i a la mà, només una senyera
i a l’altra, premuda, la teva...

recorda, espanya, el dia d’avui,
una gran tempesta de sorra fins ara silent
un munt de gent de cor valent
(venim del nord, venim del sud,
de terra endins, de mar enllà...)
escolta, espanya, que dels grans als petits
et diem qui som, i ara no ens cal vessar sang...

(seguint carme i deomises)