Dolçor de la nit,
mantell de vellut,
cuirassa i escut
d’un món adormit.
Silenci profund,
claror sideral
tenyint fantasmal
d’argent, tot l’entorn.
Llum d'un sol ixent
quan comença el dia
fent la seva via
allà dalt del cel,
amb sa lluentor,
ens deixa amagada
la immensa estelada
que hi ha a la foscor…
Diamants refulgents,
nocturna corona,
bellesa pregona
del espai immens.
La blau transparència
d’oceans i llacs,
mars i rius manyacs,
muden limpidesa
en negre atzabeja
de densa foscor,
i escuma argentada
brodada en l’onada
de mòbil frescor…
Tot de sobte arriba
aclarint tenebres
l'obra d'uns orfebres
del tot divinals:
és un nou estel
de llum tan intensa
que priva de veure
els que ja hi estan.
Una lluminària
volent fer de guia
i als cors imbuïa
de calma i de pau...
Els arbres, pacients,
retallen siluetes
tant grises i quietes
com gegants silents.
Tan dolça és la nit,
que Déu voler un dia
en una establia,
fer Santa la Nit.
Mercè. Nadal 2014
Els millors desitjos per a tots en aquestes dates !!!
.jpg)
