3.- 28 – 10 – 10
L’escala del temps s’allunya,
l’intimitat del record s’apropa.
Les hores cautes es fan llargues,
l’encontre, a prop o lluny, espera...
La cadència del temps no para
I la meta... Quan veurem la meta ?
Creiem saber on som
I la continuïtat voldríem.
Innocents ens creiem els ajuts
que volen i ens arrastren
com sirenes, fent-nos creure
un més allà propici
net d’angoixes esverades...
Lluita contra hores tenim
en un desesper de vida incomplerta.
Bufen els vents
i les orelles escolten
el cant dels núvols.
ANTON.-T.E.-18-12-14.
"Les orelles escolten el cant dels núvols."
ResponEliminaUn bell final.
També m'ha agradat aquest final...Suposo que els núvols canten perquè el vent bufa i fa la melodia...
ResponEliminaJo també desitjo a tothom un temps net d'angoixes esverades...
ResponEliminaUn bell poema.
L'espera i el dubte és el que tenim. Caminem amb ganes de que la meta està en alguna cosa millor.
ResponElimina