sóc

 

Sóc resina calenta i  perfumada,

relliscant suament pel tronc nuos...

Tu ets l’arbre, on la vida m’és donada.

Per tant sens tu, la vida m’és negada...

No ens poden separar. Hem d’existir tots dos.

Sóc seda embolcallan-te dolçament

perquè, en mi, acompletis el teu viure.

Tu m’has format i m’has fet resistent

per aguantar els embats de tots els vents....

Estic lligada a tu. No vull ser lliure !!

Sóc com la flor que s’obra quan la besa el sol

amb els seus raigs de càlida tendresa.

Però si tu no ets present,  m’inunda el dol,

i em quedo trista i sola al meu bressol

marcida abans d’obtindra la bellesa.

Sóc argila que en mans d’un escultor.

Donant-me forma, em donarà harmonia.

Tu ets qui em crearà  a un món millor.

Però sens tu, jo, sóc llot en la foscor,

sóc ànima sens cos, si no tinc guia...