diumenge, 16 de febrer del 2014

Reu





És en lloança d'aquesta llum
que trobo aquell a priori,
la llavor del poema,
allà on menys m'ho espero,
i sempre en la foscor.
Llavors, un cop escrit,
podrà caure de genolls
aquell que n'és l'origen i destí,
vers dins el vers.

Helena Bonals



EL CAMPANAR
Sovint, sovint, com per la dreta escala
d'un campanar, fosca i en runes,
pujo cercant la inaccessible llum;
ple de fatiga dono voltes,
palpants els murs en la tenebra espessa,
graó rera graó.
Però de temps en temps,
sento la veu de les campanes,
clara i alegre, ressonar,
tocant a festa allà en l'altura,
i veig per la finestra en el silenci
de l'alba els camps estesos, esperant.
Aurores de la infància, com us trobo
llavors, ah, com encara dintre meu,
una llavor de joia perdurable
pugna per fer-se planta exuberant!
Com crides, infantesa, en les profundes
capes del cor, com, de genolls, et trobo,

Déu meu, llavors, tornat pura lloança!

Joan Vinyoli




9 comentaris:

  1. La llavor del poema es pot trobar en qualsevol cosa. Bonic t'ha quedat.
    Com no puc publicar, deixo aquí la meva participació.
    He fet aquest poema afegint i jugant amb paraules que porten ll.
    Ella, la més bella

    Allà, mirant aquell gall
    que vivia a la vall!
    Era un paisatge tal bell!
    Enlluernada, sorgint a la palla
    semblava davallar des del panell.
    Ella, sortint d’aquell tall,
    talment fet per un vell coraller,
    era com llaminadura, dolça,
    lluenta, llisa i llustrosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imma, quan puguis publica'l tu mateixa, ja tens la invitació enviada.

      Elimina
  2. "Ella, la més bella", molt ben trobat, Imma! Tot el poema l'has brodat.

    ResponElimina
  3. Excels! de veritat excels.....miraré de no fer el ridícul m'ho heu posat molt dificil

    ResponElimina
  4. Molt bé, Helena, ara vaig a veure si el publico jo...

    ResponElimina
  5. Llegir-te és moltes vegades, trobar l'essencia, l'origen. Amb aquest teu poema m'ha passat, permet sentir l'essència.

    ResponElimina
  6. La llum ens permetrà plantar les paraules, que seran la llavor de futurs poemes...

    ResponElimina
  7. Gràcies a totes!
    Ho he fet bé, Carme, de canviar de poema? No entenia ben bé les instruccions.

    ResponElimina
  8. Cap problema Helena, jo pretenia fer servir sempre les 4 paraules i si cadascú volia afegir-hi més "ll". Però no hi fa res. Està bé que els jocs siguin flexibles

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons