El meu gall , l'esgarip quan canto
i estrafaig la veu , és el penell
dels mals cantaires i dels navegants
que tot sentint, ,llisa l 'errada del cant,
es pensen il·lusos sentir un far llunyà.
Coraller, de corall no en trobo pas mai
només : excrescències calisses , cadavers
de pòlips , futurs collarets , braçalets i polseres
i alguns esquelets.
Prenc la llisa lliçó dels galls que no ponen
convertits en metall, damunt de campanars,
penells com jo que giro al vent que bufa
coraller o rocaller estrafaig la jugada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
veient el caire de qualitat poètica m'he abocat a l'humor
ResponEliminahe, he, he... doncs t'ha quedat humorístic de veritat, molt divertit!!!
ResponEliminaGràcies, Elfree.
Humorístic i per a mi en concret, lingüísticament enriquidor. He fet un passeig des del teu poema al diccionari que ha resultat molt profitós.
ResponEliminaPer això ha plogut avui, per culpa d'aquests galls...
ResponEliminaQuanta riquesa de vocabulari!
ResponEliminaFita
Ets un penell que gira al vent que bufa molt bé!
ResponEliminaun poema ben tramat..
ResponEliminaPrenc la llisa lliçó dels galls que no ponen...
ResponEliminaJo també vull aprendre aquesta lliçó.
ei gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina