COM VOLDRIA
Com voldria deixar de sentir-me penell.
Com voldria no cedir al vent;
trobar el meu rumb.
Com voldria ser el crit del gall;
despertar el dia.
Trobar sentit a aquesta vida.
Com voldria deixar de ser coraller.
No furtar més bellesa,
que emmascari la lletjor que m'omple.
I descansar a la fi;
de tot, de res, de mi.
Talment com l'horitzó descansa en la mar llisa.
Pell de gallina.
ResponEliminaFita
Impressionant, Mònica. Un poema excel·lent. Em trec el barret.
ResponEliminaA mi també m'agrada molt.
ResponEliminabravo! i ara ves que em podrà sortir...vull dir que alçada poètica és imponent
ResponEliminaGràcies a tots per llegir-me i pels vostres comentaris. De veritat, moltes gràcies. Tenen molt de valor per a mi les vostres opinions.
ResponElimina