diumenge, 16 de febrer del 2014

COM VOLDRIA



COM VOLDRIA

Com voldria deixar de sentir-me penell.
Com voldria no cedir al vent;
trobar el meu rumb.

Com voldria ser el crit del gall;
despertar el dia.
Trobar sentit a aquesta vida.

Com voldria deixar de ser coraller.
No furtar més bellesa,
que emmascari la lletjor que m'omple.

I descansar a la fi;
de tot, de res, de mi.
Talment com l'horitzó descansa en la mar llisa.

5 comentaris:

  1. Impressionant, Mònica. Un poema excel·lent. Em trec el barret.

    ResponElimina
  2. bravo! i ara ves que em podrà sortir...vull dir que alçada poètica és imponent

    ResponElimina
  3. Gràcies a tots per llegir-me i pels vostres comentaris. De veritat, moltes gràcies. Tenen molt de valor per a mi les vostres opinions.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons