Estic segura que en Salvador Espriu, ens cedirà gustosament una altra de les seves setmanes, per fer-li el nostre petit homenatge la Joana Raspall. Aquesta setmana la dedicarem a ella i escriurem poemes amb aquests dos versos tant bonics amb què comença el seu.
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja m'omplo d'alegria
i veig el món més gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger,
no em quedaré endarrere,
ja t'aconseguiré.
que em facis, tot passant,
ja m'omplo d'alegria
i veig el món més gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger,
no em quedaré endarrere,
ja t'aconseguiré.
.....................................................................................Joana Raspall
Va, provem-ho.
ResponEliminaEm poso a rumiar.
Genial!!
ResponEliminaDir tant amb tants pocs versos.
Jo també m'hi poso.
Jo també m'hi poso, en podríem fer tants... com tants somriures ens agrada que ens facin, tot passant...
ResponEliminaUn pel somriure del Jordi, una altre pels somriures de la Mònica... i així...
Els somriures sempre ens donen alegria i ens alleugereixen el camí...
ResponEliminaBen pensat.
ResponEliminaFins avui no havia entrat a aquest blog i no havia vist aquesta iniciativa. Moltes gràcies a tothom.
ResponElimina