La primera
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja sento el goig de viure
i vaig pel món cantant.
Sota d'una olivera
m'he assegut a pensar,
voldré ser, la primera,
de poder-te estimar.
M. Roser Algué Vendrells
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Són sorprenents, el títol i la segona part! Suposo que té molt a veure amb la imatge.
ResponEliminaté ritme! m'ha agrada!
ResponEliminaMoltes gràcies a les dues...El somriure, porta a l'estimació!
ResponEliminaAmb un somriure comença tot...
ResponEliminaT'ha inspirat un amor i unes ganes de viure molt grans.
ResponEliminaI costa tan poc fer feliç a la gent amb un somriure...
ResponEliminaLa natura , la música, la senzilla emoció . El teu poema m'ha fet pensar. Es l'amor que porta el riure. O potser a l'inrevès.
ResponElimina