Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja puc crear el nou somni
que em fa sentir exultant.
Tenim les mans ben plenes,
de tot el que hem sembrat,
si en el camí hi ha pedres
resistirem l'embat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
El poder del somriure, invencible!!
ResponEliminaUna abraçada
Albanta, guapa, quina alegria de veure't... el somriure se'm fa més gran encara...
EliminaUna abraçada!!1
L'important és tenir somnis, les pedres del camí les foragitarem, a cops de somriures...
ResponEliminaLes anirem trampejant com podrem... vigilant que no ens aturin els somnis...
EliminaPassat i futur entrelligats de manera sintètica en el teu poema. A la Joana li agradaria!
ResponEliminaGràcies, Helena, segur que li agradaria que juguéssim amb els poemes...
EliminaAquí poses l'essència i la força de varis dels seus poemes.
ResponElimina