divendres, 1 de novembre del 2013

llassada de viure ...així

Cansada de tants versos que no fan companyia

-els admirables versos de savis excel·lents-

m’estintolo a la tauleta
recolzo el cap al coixí i serro les dents.

Tant temps, tantes lluites, tantes paraules
llegides, dites, viscuts amb afany
de cercar un nou temps refiat als ideals
que són ara només melangia

Allò que fou un somni o un possible
ja no serà, només la remor del mot
que ens feia creure en una mena d’encanteri
que s’han cruidat bé prou d’ensorrar al clot.

Avui m’adono, amb un somriure amarg,
que l’única i veritable companyia
me la dónes tú, amic o amiga

pendent de fer-me dolços els presents.

2 comentaris:

  1. Oresents endolcits, que es projecten llaminers en un futur incert, que entre tots construirem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins ara no he pogut venir a llegir-te, zel... no hem de deixar la companyia, mai, perquè entre tots encara podem construir tantes coses.

      Elimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons