Cansada de tants
versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis
excel·lents-
m’estintolo a la
tauleta
recolzo el cap al
coixí i serro les dents.
Tant temps, tantes
lluites, tantes paraules
llegides, dites,
viscuts amb afany
de cercar un nou
temps refiat als ideals
que són ara només
melangia
Allò que fou un somni
o un possible
ja no serà, només la
remor del mot
que ens feia creure
en una mena d’encanteri
que s’han cruidat bé
prou d’ensorrar al clot.
Avui m’adono, amb un
somriure amarg,
que l’única i
veritable companyia
me la dónes tú, amic
o amiga
pendent de fer-me
dolços els presents.
Oresents endolcits, que es projecten llaminers en un futur incert, que entre tots construirem.
ResponEliminaFins ara no he pogut venir a llegir-te, zel... no hem de deixar la companyia, mai, perquè entre tots encara podem construir tantes coses.
Elimina