Cansat de tants de versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis excel·lents-
deia sense saber-ho -o potser ho albirava
que ell mateix era gran, i poeta
però estava cansat
amb aquest cansament de la vida
i la mort
i els versos adorables, perfectes, primmirats
i els filosòfics
i els tardorals
i arribava l'hivern, que sempre arriba
gèlid com ànima abatuda.
Jo en canvi estic cansada de morir
potser per això ara -permeteu-me
vull pensar en un altre -aquell de la intempèrie-
un generós recer, l'escalf dels versos.
L'escalf dels versos, és gairebé com la companyia... un generós recer. Doncs sí que val la pena de pensar-hi.
ResponEliminaPenso com la Carme, l'escalf dels versos un bon lloc per posar-se a recer...Millor està feliç de viure!
ResponEliminaPetonets.
Bona reflexió. Molt bona i la comparteixo, a més a més. Tan perfectes! Però...
ResponEliminaMagnific al.lota .M´ha agradat molt. Felicitacions .
ResponEliminaAqui un nou seguidor per loque pugui menester i bonament pugui ajudar.
Salut i alegria.