Cansada de tants versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis excel•lents-,
abrigada en hores nocturnals,
camino sobre l’entramat rectilini,
en què tremola la cendra de poemes d’oli
espargida en el mar mediocre de l’adulació.
Enllà la llunyania,
el llorer es panseix entre estels hostils
i esclata en minúscules espurnes,
tot rebent el negre que entreteixeix el paisatge.
Em moc entre distintes emocions,
tot preguntant-me si hi ha lluna allà dalt,
Si se n’ha amagat per sempre més,
Si alguna vegada hi tornarà.
Gràcies, Carme, per no cansar-te mai de retre homenatge als nostres poetes. No pensis que t'oblido o que no et veig.
ResponEliminaRep una forta abraçada, estimada.
Una obaga plena de llum Pilar!
ResponEliminaSegur que hi ha lluna allà dalt, tu no deixis d'observar el cel i , de cop i volta, un di la veuràs tornar a sortir...
ResponEliminaPetonets, Pilar.
Gràcies a vosaltres per venir i seguir-me les meves neures o les meves idees... participeu a l'homenatge, em feu somriure i em feu companyia...
ResponEliminaAquest teu poema entre negres i obagues, dóna llum.
Una abraçada immensa per a tu.
lo siento mi español, pero voy a disfrutar de sus palabras y admirar la delicadeza de sus versos, ¡enhorabuena!
ResponEliminaEspera allí
diademegalomania.blogspot.com
abrazo