dimarts, 6 de novembre del 2012

desvetllar


Aquest foc roent que il•lumina la nit
i ens desvetlla,
ens salva dels covards desigs de tancar-nos
amb pany i clau,
evasions inútils dels incendis foranis
que, rabiüts, ens roben el plaer somiat
dels camins de belles consignes


Abraonats, nuant-nos com les arrels més fondes
foradarem els rocs que ens volen jacents
i renaixerem en la consciència de ser un,
un sol batec que retruny...

(Zel, seguint Pilar)



4 comentaris:

  1. Us segueixo, a tu i a la zel, pel títol i pel conjunt dels continguts


    d.

    ResponElimina
  2. A tu i a la Pilar, volia dir... Perdó!


    d.

    ResponElimina
  3. M'agraden molt les reminiscències èpiques del poema i les múltiples interpretacions que se'n deriven.
    Gràcies per seguir-me, Zel.

    ResponElimina
  4. Quin final... que se t'emporta el cor i l'ànima ben amunt!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons